Com aconseguir avançar...

Cada inici d'any molta gent es planteja objectius per assolir: perdre pes, fer més exercici, menjar més sa, aprendre un idioma, aprendre a tocar un instrument... i moltes vegades, en arribar al final de l'any, veiem que no hem aconseguit res del que ens plantejàvem. Axis que, el següent any, els tornem a desitjar de nou, però, afegint-hi un petit sentiment de frustració i d'incapacitat. Aquests sentiments desagradables es van engrandint amb cada canvi d'any, fins que de sobte, un any nou, deixem de desitjar. Deixem d'il·lusionar-nos o lluitar per aquells petits reptes interns i la nostra autoestima cau pels terres.

Si ens trobem en aquesta situació repetitiva i volem posar-hi final, el millor és canviar l'estratègia d'acció.

- Seure amb un paper i llapis al davant.

- Fer un llistat d'objectius (vells i nous) i triar-ne només dos.

- Escriure a sota de cada objectiu seleccionat tres preguntes i respondre-les amb sinceritat i sense presses:

1) Perquè vull aconseguir aquest objectiu?
(per nosaltres, per complaure a algú altre, per admiració a algú que ja ho ha aconseguit, per enveja/rabia, etc.)

2) Com em sentiré quan l'hagi aconseguit?
(tanquem els ulls i ens imaginem que hem assolit l'objectiu marcat i escanegem el nostre cos de cap a peus i les emocions que surten de dins nostre)

3) Quins són els passos a fer aconseguir-lo?
(descriure tota la cadena de passos a fer, per petites que semblin alguna d'aquestes passes. És important apuntar també els possibles entrebancs que ens podem trobar a cada passa i quina seria la possible solució per continuar avançant).

Després de respondre les tres preguntes ens replantegem si el que em triat és una bona fita per realitzar o l'hem de descartar i agafar-ne un altre (per exemple, potser el motiu pel qual volíem aprendre una habilitat no era per nosaltres sinó per fer canviar el concepte que tenia una persona sobre nosaltres. I això, és un error de base).

Un cop fet aquest treball d'anàlisi ja estem preparats per caminar per aconseguir els objectius i les possibilitats d'èxit es multiplicaran per 100.

Si, tot i fer aquest treball, no us en sortiu, no sabeu triar quin objectiu, no enteneu per què el trieu, no veieu quines passes serien les adequades, al Hara Salut sempre us podrem ajudar. Des de les sessions de psicologia amb coaching us aportarem claredat al camí perquè pugueu avançar amb seguretat. 

Per a mes informació visiteu www.montserratsampol.com


El millor de la vida és que cada dia és una oportunitat per fer i crear el que volguem.



10 causes del restrenyiment



  
El restrenyiment es presenta quan la freqüència d'evacuació de femta és inferior a tres cops a la setmana o quan la seva expulsió és molt dificultosa.

La situació ideal és quan anem de ventre 2-3 cops al dia amb una consistència de la femta ni molt desfeta ni en forma de boletes. Bàsicament, en respondre correctament als reflexos fisiològics, hauríem d'anar de ventre cada matí al despertar i després de cada àpat principal (tal com fan els nadons, els gossos o altres animals).

1. El sedentarisme

La descripció de "persona adulta sedentària sana" freqüentment utilitzada per descriure una tipologia general, no existeix. És a dir, ningú que sigui sedentari estarà sa. La falta de moviment habitual és un dels majors disruptors de salut que hi ha. La falta de moviment abdominal convida a una falta/disminució de contraccions intestinal.

2. Errors alimentaris

Una dieta rica en aliments frescos (verdures variades, fruites senceres, peix, marisc i carn blanca) sempre serà una bona elecció. Un excés de fibres integrals pot irritar la mucosa intestinal provocant més restrenyiment. Abusar dels aliments processats, embotits, sucres o greixos "trans" sempre serà un error. Si l'alimentació s'ajusta aquests paràmetres però el problema persisteix, es pot optar per retirar aliments proinflamatoris com són els làctics o el gluten.

3. Mals hàbits des de la infància.

D'ençà que som petits hem condicionat una necessitat fisiològica a les circumstàncies ambientals i socials, distorsionant la relació del sistema simpàtic/parasimpàtic. Per exemple: quan sentim que una mare li diu al seu fill "ara no és moment, haguessis anat abans de sortir de casa" o a mig dinar els nens volen anar al lavabo i no se'ls deixa perquè és de mala educació. Situacions d'aquestes fan que anar de ventre es converteixi en un luxe en comptes de ser una reacció natural com respirar, empassar saliva o suar. Quan aquest condicionament es perpetua en el temps, la sensació d'haver d'anar al lavabo desapareix. Ens tornem sords a les demandes internes del nostre cos.

4. Massa problemes al cap

L'estrès, les preocupacions, els disgustos... una mica com succeïa en el cas de l'adquisició de mals hàbits que alteraven l'equilibri de la regulació autonoma. L'estrès crònic altera les funcions hormonals (tiroides, suprarenals, pàncrees) que influeixen en el funcionament digestiu i intestinal, provocant episodis de diarrea i restrenyiment.

5. Utilitzar laxants de forma habitual


Els laxants no són una solució al problema primari del restrenyiment, només un tractament simptomàtic, que utilitzat de forma habitual l'únic que aconsegueix és agreujar la situació, irritar el budell i alterar la flora intestinal.

6. Saturació hepàtica

Si el nostre fetge està molt ocupat eliminant tòxics, medicaments, additius, etc. No podrà gestionar correctament la metabolització dels greixos provocant digestions més lentes o ineficients, sobrecarregant en conseqüència els budells.

7. Per motius iatrogènics

Com a conseqüència de l'administració de medicaments, com poden ser antiinflamatoris, antidepressius, antiepilèptics, antiparkinsonians, suplements de ferro, aspirina, anticonceptius orals...

8. Per desordre endocrí

L'hipotiroïdisme és la disfunció més habitual que provoca restrenyiment, però també l'hipopituitaria, l'hiperparatiroïdisme i la diabetis.

9. Causes orgàniques

A causa d'una malformació o lesió anatòmica com poden ser càncer rectal, una estenosi anal, hemorroide, fissura anal, endometriosis...

10. Causes circumstancials

Sempre hi ha situacions vitals que posen en compromís la funció de defecació i no són originats per cap patologia però que tot i això els hem de vigilar. Com a exemple serien l'embaràs i els viatges (canvi d'horaris, tipus d'aliment).

Com recuperar-se dels excessos nadalencs i no morir en l'intent!!!

És habitual que per Nadal es produeixin excessos en el consum de menjar, alcohol i tabac. Com a conseqüència d’això, no només augmentem de pes, sinó que sobrecarreguem el nostre cos amb tòxics, sobre activant el sistema immunològic. Aquesta sobrecarrega es pot veure reflectida en la retenció de líquids, en l’exacerbació de les reaccions al·lèrgiques i en la inflamació intestinal (gasos, restrenyiment, abdomen inflat…).

Aquests excessos es troben acompanyats d’una alteració dels horaris de descans i una disminució de l’activitat física.

Per recuperar l’organisme i tornar a posar “el comptador a zero” podem seguir uns senzills consells.

1.- Incrementar el consum de verdures, hortalisses i fruita. Sobre tot, carxofa, porros, ceba, espàrrecs verds, àpid i fonoll.

2.- Reduir de forma important el consum de làctics, gluten i sucres. Aquests tres component son els causants del 80% de les alteracions immunològiques.

3.- Recuperar (o adquirir com a nou propòsit pel 2017) l’hàbit de la activitat física. Realitzar tres cops a la setmana activitat física seria el mínim recomanable i fer-ne de forma diària el mes adequat. Es pot començar caminant, a ritme ràpid, 30 minuts al dia.

Si els excessos s’han realitzat de forma molt puntual, segurament en 15 dies estarem un altre cop en forma, però, si la nostra situació prèvia a les festes ja era límit, segurament necessitarem mes del doble de temps i complementar els bons hàbits amb un acompanyament professional.

Des de l’especialitat de Psiconeuroinmunologia es pot fer una reeducació dels hàbits alimentaris, immunològics i psicològics que ens recolzaran els nostres objectius de salut.

El professional de la salut haurà de valorar la funció hepàtica, pancreàtica i intestinal del pacient per fer una suplementació correcte. De o fer-ho axis, podem arrossegar durant molts mesos els excessos de les festes del Nadal i ajuntar-los amb els de l’estiu.

Montserrat Sampol Quintana
Fisioterapeuta i psicòloga, especialitzada en psiconeuroinmunologia i salut de la dona.
-->
Per a mes informació o demanar hora: 93 883 62 22 / harasalut@gamail.com / www.harasalut.com

Disruptor hormonal: enemic inadvertit

Un disruptor endocrí o disruptor hormonal és una substància química, aliena al cos humà, capaç d'alterar el seu equilibri hormonal.

Aquestes substancies són molt nombroses i posseeixen estructures molt variades. Poden tenir origen natural o artificial, i poden actuar a dosis molt baixes.

Els podem trobar en pesticides, detergents, plàstics, productes cosmètics (desodorants, locions solars, maquillatge), etc.

En persones, els disruptors hormonals estan relacionats amb:

-       Disminució del comptatge espermàtic.
-       Alteracions en sistema genitourinari.
-       Infertilitat.
-       Càncers hormono-dependents (testicle, pròstata, ovari, mama ...).
-       Múltiples problemes menys específics, relacionats amb la gran complexitat del nostre sistema hormonal, com desordres metabòlics i malalties neurològiques.

 Com podem limitar els disruptors endocrins en el menjar?


Si bé molts d'aquests disruptors endocrins no es vinculen directament als aliments, si poden venir associats a aquests, als seus envasos o altres objectes que els envolten, per això, per limitar els mateixos en els nostres plats i així protegir a l'organisme es recomana:
  • Evitar aliments amb envasos de plàstic i en el seu reemplaçament, preferir ingredients emmagatzemats en vidre.
  • Escollir productes i recipients per als nostres plats que s'identifiquin com "lliures de bisfenol A", per exemple, recipients de carmanyola o plàstics.
  • Reduir l'ocupació de enllaunats com a ingredients dels nostres plats, ja que les llaunes posseeixen una coberta interna que pot alliberar bisfenol A.
  • Escollir ingredients el més naturals possibles o orgànics, per evitar plaguicides, pesticides i altres que poden deixar rastres de disruptors endocrins.
  • No emprar per cuinar film de PVC ni emprar aliments coberts amb aquest material que pot contenir bisfenol A.
  • Higienitzar correctament fruites i hortalisses per eliminar al màxim restes de substàncies exògenes.
  • Evitar a la cuina cosmètics, ungles pintades amb esmalts o productes de neteja que poden contenir ftalats.
  • No utilitzar utensilis per cuinar amb tefló.


Sap fer caca correctament?

Te vostè tendència a anar restret?
Anar restret no és fisiològic sinó que és símptoma d’una alteració i seria convenient que no es cronifiqui perquè després no afecti a altres sistemes.

Quantes vegades a la setmanes va al lavabo?
Fisiològicament hauríem d’anar de ventre unes 3 vegades al dia. Al despertar al matí i després de cada àpat principal. Una freqüència inferior es pot considerar en disfunció.

Ha d’empènyer per poder fer caca?
Per anar de ventre no s’hauria d’empènyer. El peristaltisme (moviment intestinal automàtic) hauria de ser suficient. Empènyer amb cada defecació és molt lesiu per les estructures del sòl pelvià, provocant prolapses de bufeta i/o matriu, morenes i empitjorar la hiperplàsia benigne de pròstata.

Creu que la femta ha de tenir una consistència i color concret?
La consistència i color de la femta pot variar segons el que es menja. En termes generals hauria de ser de color marró, continuada (sense que es desfaci ni que semblin “boles de cabra”) i que s’enfonsi dins l’aigua.  Si no és axis, ens pot indicar una disfunció hepàtica, una incorrecte absorció de nutrients, una inflamació intestinal, una dieta inapropiada, etc.
 
Adopta una posició concreta per anar de ventre?
Les tasses de WC occidentals no faciliten una posició fisiològica. Per “millorar” la postura podem posar un tamboret sota els peus, perquè asseguts tinguem els genolls mes elevats que els malucs i axis la pelvis estigui alineada.

Amb quina freqüència te distensió intestinal o “gasos”?
Hi ha aliments que tendeixen a fer “gasos”. Però de forma habitual no hauríem de notar la panxa inflada. Si aquesta situació es repeteix mes de un cop per setmana hauríem de revisar la nostra alimentació o sospitar que patim algun desordre intestinal.


Des de l’especialitat de la psiconeuroinmunologia, sempre es valora la funció intestinal per que és un reflex del funcionament de la resta del cos (funció hepàtica, pancreàtica, tiroidea..). A mes, al ser una disciplina que engloba quatre especialitats (psicologia, neurologia, immunologia i endocrinologia) l’enfoc i l’abordatge és global.

Hi ha solució per les candides de repetició?


La Candida Albicans viu a les membranes mucoses (intestins, pulmons, estómac, vagina ...) i normalment sense conseqüències patògenes.

Quan hi ha una deficiència immunològica, la candida pot créixer en excés produint tota una sèrie de símptomes/signes no mortals però si molt distorsionadors per la vida diària, com poden ser: fatiga crònica, sensació de mareig/borratxera, infeccions cròniques, al·lèrgies/intoleràncies, addicció als carbohidrats (pa, pastes, sucres), problemes digestius, infeccions vaginals de repetició, etc.

Aquest fong te una mena de filaments, o estructures similars a unes arrels llargues, que penetren amb gran facilitat en els teixits humans. Aquests filaments s'enterren a la paret dels intestins, deixant en aquests uns forats microscòpics que permeten que toxines, partícules no digerides de menjar, bacteri i llevats passin al torrent sanguini. Aquest fenomen es coneix com Intestí Permeable, que és el causant de moltes al·lèrgies i intoleràncies alimentàries i altres problemes de salut. Les parets dels intestins, un cop danyades, tenen una major dificultat per assimilar nutrients, creant-se una malabsorció d'aquests.
 
Si al problema de mala absorció, deficiències nutricionals i intestí permeable li sumes una dieta moderna plena de menjar envasat, sucres i olis hidrogenats, s’està creant un cercle viciós, en que la candida és la reina.

Hi ha gent que està anys i anys intentant lluitar contra aquest tipus de candidiasi que es pot tornar molt resistent i difícil d’eradicar.

Resulta molt important fer un abordatge global i multifocal per tenir èxit, a mes de perseverança. Una dieta molt baixa en carbohidrats refinats i sucres és imprescindible per impedir que s’alimenti i es continuï reproduint (suprimir la fruita, farines, sucres, llevats i fermentats). Regenerar tota la mucosa intestinal (per enfortir les barreres). I restablir el funcionament del sistema immunològic per que no torni a guanyar-nos el terreny.


Gracies a l’especialitat de la Psiconeuroimnunologia es pot fer l’abordatge global necessari per superar la situació.